RECORDEU ELS PETAZETAS?
Segur que molts de vosaltres recordeu haver menjat Peta Zetas quan ereu petits. Aquests famosos caramels han marcat una època des del seu llançament el 1979.
El que potser no sabeu, ni les vostres mares i pares tampoc sabien llavors, és que els duros que ens donaven per comprar un sobre d’aquests caramels anaven a parar a les portades de la revista “Interviú”.
L’èxit d’”Interviú”, nascuda el 1976, va donar peu a la creació del Grup Zeta i amb ell, en una carabola del destí, a l’aparició del caramel més icònic dels anys 80: el Peta Zetas, el nom del qual, com podeu imaginar, és la suma de “petar” i del nom del conglomerat de mitjans de comunicació català de l’època.
Un dels empresaris del Grup Zeta, Antonio Asensio i l’enginyer químic català, Ramon Escolà, van crear l’empresa Zeta Espacial, actualment amb seu a Rubí, que va començar a fabricar i distribuir el producte a nivel mundial. Ara té filials a Mèxic i Estats Units, exporta a més de 60 països i es presenta com un cas d’èxit i exemple d’internacionalització industrial.
El que diferenciava els Peta Zetas dels altres caramels eren les pessigolles i espetecs que feien a la nostra boca, i això és el que el va fer vendre’n milions i milions d’unitats els primers mesos de la seva sortida al mercat.
Els nens i nenes al.lucinàvem amb aquells trocets de caramel trencat que ens explotaven a la llengua gràcies a la seva característica més peculiar: l’anhidric carbònic. Aquest gas, introduit a pressió dins la massa de sucre és el que fa que amb contacte amb l’humitat de la saliva faci uns lleugers espetecs. El procés de fabricació es fa dins d’un reactor químic a 600 atmosferes de pressió, més o menys la mateixa que notariem a 600 metres de profunditat sota l’aigua.
Així que el simpàtic astronauta envolatat d’estrelles de maduixa que ens mirava des del paquet de Peta Zetas amagava una dificultosa i avançadíssima tècnica de fabricació.
Aquesta història és la que ens permet actualment fer petards de xocolata que petin a la boca.